Segons la filosofia iòguica, hi ha 5 afliccions que són la causa del patiment en els éssers humans. En els Yoga Sutra de Patanjali, (capítol 2, sutra 3) ens queden especificades aquestes 5 afliccions, els 5 kleśa.
YS II.3: avidyā asmitā rāga dveṣa abhiniveśaḥ kleśāḥ
El primer és avidyā i es tradueix com ignorància. Però no es refereix a la manca de coneixements, sinó a la manca de saviesa que ens fa percebre la realitat d’una forma errònia, donant importància sobretot als aspectes materials i fent que la nostra felicitat depengui d’aquests aspectes que són impermanents i canviants.
Es segon és asmitā, la identificació amb l’ego. L’ego és aquella part de nosaltres que ens fa identificar com individualitat i ens fa sentir diferents i separats de la resta. Quan, degut a la manca de saviesa, ens identifiquem amb el nostre ego (i perdem la noció que som quelcom més profund), entrem en competència amb la resta amb comportaments egoistes.
El següent és rāga, el desig, l’aferrament al plaer. El gaudi del plaer hauria de ser un fet conscient i, a la seva vegada, tenir la capacitat d’acontentament quan aquest plaer no hi és. El problema ve quan creem una dependència d’allò que ens produeix plaer i identifiquem la nostra felicitat amb aquest plaer. Quan no el podem tenir, som infeliços.
Dveṣa es refereix a les aversions a aquelles coses que no ens agraden i a la reacció emocional negativa que acompanya a les situacions imprevistes o no desitjades. Així, rāga i dveṣa són la clau del malestar emocional que ens omple de preocupacions. Saber modular les nostres reaccions i desenvolupar un estat i una forma de veure més equànime, ajuda a reduir desitjos i aversions i els seus efectes.
Abhiniveśaḥ és l’última de les afliccions, és l’aferrament a la vida i la por a la mort. L’aferrament a la vida material que coneixem i tal com la tenim entesa, pensant que un cop morim no queda res i tot està perdut.
Una situació com la que hem viscut i estem vivint en aquests mesos, posa de manifest l’efecte d’aquestes afliccions. Acostumem a planificar-ho tot, com si tot estigués sota control i quan una situació com aquesta ens porta un canvi no desitjat s’evidencia la nostra feblesa, s’evidencia que aquest suposat control no existeix i s’accentuen les nostres preocupacions: la resistència a perdre allò que tenim, l’angoixa pel futur incert, el desig de tenir allò que se’ns nega i, sobretot, l’angoixa a perdre la vida.
Els ioga sutres, també ens donen la fórmula per reduir aquestes 5 afliccions. En el sutra 2 del capítol 2 queda especificat:
YS II.2: samādhi bhāvanārthaḥ kleśa tanūkaraṇārthasca
La pràctica de ioga redueix les afliccions i condueix al samadhi (l’estat de contemplació on entrem en contacte amb la nostra essència immutable). Però atenció, no hem de pensar en la pràctica de ioga només com una pràctica d’asanes sobre l’estoreta, sinó en la pràctica de les 8 disciplines proposades als Yoga Sutra (veure l’entrada Raja ioga del blog).
Perquè segurament no tenim control sobre les circumstàncies que ens envolten, però sí que podem desenvolupar una forma de viure-les més equànime i serena.
