És la part del cos compresa entre l’abdomen i el coll. Te una gran estructura òssia formada per les 12 vèrtebres dorsals o toràciques, 12 parells de costelles i l’estern. Tots aquests ossos formen una gàbia dins la quan queden protegits i guardats dos òrgans vitals: el cor i els pulmons.
Aquesta cavitat queda tancada per sota pel múscul diafragma (el mateix que fa de sostre a la cavitat abdominal). És el principal múscul inspirador: quan es contrau tiba del teixit pulmonar i per diferència de pressió amb l’exterior l’aire entra als pulmons. Quan es relaxa, el teixit pulmonar (que és elàstic) torna a la seva forma natural i l’aire surt. Hi ha d’altres músculs (inspiradors secundaris) que intervenen a la inspiració per fer més espai als pulmons, eixamplant diferents zones de les costelles.
Les 12 vèrtebres dorsals tenen la particularitat que s’articulen cada una amb dues costelles i el conjunt d’aquestes vèrtebres te una forma corbada cap enfora (cifosi). Quan aquesta corba és excessiva, es produeix un tancament a la zona del pit i a la zona abdominal que dificulten de forma dràstica la respiració natural (el moviment del diafragma).
És important notar que una respiració pobra afecta de forma negativa a tots els òrgans, ja que tota cèl·lula necessita oxigen per fer la seva funció.
Els mals hàbits posturals sovint ens porten cap a un encorbament dorsal excessiu, tancant l’espai del pit i debilitant la musculatura de l’esquena que és incapaç de sostenir una postura vertical de forma natural. La zona toràcica queda tancada i desestructurada, comprometent de forma important la respiració, el procés fisiològic que ens dona vida.
Aquest tancament te també un efecte directe sobre l’estat d’ànim, afavorint la negativitat, el pessimisme i la dificultat per relacionar-nos amb tot allò que ens envolta.
Val a dir que, tot i que no és tan habitual, també pot haver-hi una pèrdua de la corba dorsal fisiològica (rectificació) i que també pot acabar produint problemes patològics a la columna.
Cal posar molta atenció en els nostres hàbits posturals, quan treballem davant de l’ordinador, quan mirem el mòbil o la tauleta o, simplement quan seiem per fer qualsevol tasca. Seure correctament (veure l’entrada Fas servir els “sit bones”?) és fonamental per a no promoure una mala estructura de la zona toràcica.
És també rellevant mantenir la musculatura de l’esquena tònica per tal que pugui fer la seva funció de sostenir la columna vertebral. Si seus moltes hores amb l’esquena recolzada, aquesta musculatura no ha de treballar i es debilita fins que perd la seva capacitat.
I, finalment, cal tenir també en compte que quan tanquem un espai corporal, els teixits es van escurçant i tornant rígids. Si la postura corporal habitual és amb les espatlles caigudes i la zona dorsal corbada excessivament, ens trobarem que els teixits de la part del davant del tòrax tindran poca possibilitat d’estirar-se i, per tant, per poder recuperar una bona posició caldrà estirar aquests teixits.
Com sempre, cal buscar l’equilibri entre força i flexibilitat. Mantenir els teixits forts i flexibles per tal que el cos pugui trobar la postura equilibrada i pugui ser així una bona base sobre la que les òrgans poden desenvolupar la seva funció.
